A l'ombra dels 'joshua trees'

He trobat un mapa que indica la distribució de joshua trees a l'oest d'EEUU. Si ens pensàvem que on n'hi havia més era al parc nacional del seu nom, està clar que ens en vam deixar molts per veure. Així que proposo aquest segon viatge possible. 

A l'estiu, Willy Deville

I és que no trobareu una música millor per passar els vespres calorosos de l'estiu que la barreja de rock i blues proposada per Willy Deville, amb aromes aguts de guitarra espanyola i la suau brisa d'un acordió vermell! 

Si voleu escoltar algunes cançons de Willy Deville cliqueu aquí. 

De cine

Aquests últims dies he tingut la sort de poder veure 3 pel·lícules de primera. I com que no vull oblidar-les i com que no vull que us les perdeu, he decidit recomanar-vos-les per escrit. 

La primera ja no és a la cartellera barcelonina. 

Es titula Los tres entierros de Melquiades Estrada i és una novel·la d'aprenentatge (de l'assassí) passada a la gran pantalla i ambientada a les àrides terres del sud-oest d'EEUU, a la frontera amb Mèxic. A través del viatge iniciàtic que és obligat a emprendre l'assassí de Melquiades, Tommy Lee Jones hi tracta, a part del tema de l'amistat, el de la recuperació d'uns valors humans que només són reconquerits trepitjant amb la pell el desert camí cap al sud. 

La segona pel·lícula que us recomano és Honeydripper, a punt de desaparèixer dels Méliès, l'única sala que la projecta en aquests moments. Aquesta és la història de la supervivència d'un local de concerts i menjars en un poblet anomenat Harmony de l'Alabama dels anys 50. Aquest escenari serveix per explicar-nos com vivien els negres americans just abans que es produís la revolució dels 60. Com no pot ser d'una altra manera entre els africans, el ritme és l'aspecte més important de la pel·lícula, tant pel què fa a la narració, a l'expressió del caràcter de cada personatge com a la música, que també n'és protagonista. Un ritme marcat pel riu i el ferrocarril, per la recollida de cotó, i pel pas del blues i el jazz al rock. Si t'agrada arremangar-te els pantalons com Huckleberry Finn, i palpar amb els peus la fusta d'una cabana o les travesses de la via d'un tren, la disfrutaràs. Si t'agrada la música, no te la pots perdre. Entranyable.

La tercera recomanació és Antes que el diablo sepa que has muerto, l'última pel·lícula de Sidney Lumet abans de morir. No l'aneu a veure si us afecten els problemes familiars, perquè els de la familia protagonista us faràn posar els pèls de punta. Només us dic que la història va de què dos germans decideixen atracar la botiga dels seus propis pares per poder fer front als seus problemes econòmics. Impressionant el personatge i l'actuació de Philip Seymour Hoffman com a germà gran. Impressionant la història com a tal i com a metàfora dels dies que corren. Durilla. 

Bé, doncs, aquí acaben les meves tres recomanacions cinematogràfiques. Espero que us agradin. Gràcies, Dani, pel teu bon ull!