GR-99, la ruta de l'Ebre

Amb aquest comentari inauguro la primera secció del meu blog: la secció de viatges possibles. I és que en tinc uns quants al meu cap que ronden i ronden sense materialitzar-se enlloc. És probable que plasmant-los en aquesta secció visqui més tranquil·la –manies de vella–, els tingui ordenadets i potser a algú –eo, que hi ha algú?– li serveixin d'inspiració. El viatge que inaugura aquesta secció és, tatatxín!, tatatxán!, el GR-99! I és que estic emocionada. Es veu que hi ha una sèrie de gent que es dedica a crear, senyalitzar i divulgar camins –quina feina tan bonica, oi?– que ha establert la ruta de l'Ebre. Aquest sender de llarg recorregut comprèn tot el trajecte del riu des del seu naixement fins a la desembocadura i passa per set autonomies: Cantàbria, Castella-Lleó, La Rioja, el País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya. Corre la noticia que el Ministeri de Medi Ambient n'ha editat una guia, però encara no he pogut veure-la físicament. Si algú l'ha vista a alguna llibreria, que m'ho faci saber, please. Perquè quan pugui estudiar-la bé –fer-ho amb el Google Earth mola però val més aprofitar la feina que ha fet tota aquesta gent– només faltarà equipar bé una bona bicicleta, trobar bona companyia i, cames, ajudeu-me a sortir de la ciutat. 

Benvinguda a l'espai i a mi mateixa

És curiós. No sé ni com ni perquè dirigir-me a no sé qui que ha vingut a parar aquí. No sé ni què dir. No sé per on començar ni què presentar. Perquè encara no sé de què anirà tot això del blog. Així que val més que em parli a mi mateixa. Com si la cosa només anés per a mi. Com si em fes un regal a mi mateixa. I per què no, baby? Però és estrany de collons, eh! Per tu, que m'estàs llegint i que llegeixes moltes coses durant el dia, no. És estrany per mi! És fer servir la llengua amb un propòsit nou i que encara no sé de què tracta. Quan solia escriure cartes, en canvi, hi havia un destinatari clar, i existien entre ell i jo referències comunes. Ara em trobo al buit i a l'espai immens alhora. I aquesta llibertat fa vertígen. Suposo que ja m'hi aniré acostumant… Però si creieu que m'estic tornant boja, envieu-me un comentari, sisplau! Hahaha!