Benvinguda a l'espai i a mi mateixa

És curiós. No sé ni com ni perquè dirigir-me a no sé qui que ha vingut a parar aquí. No sé ni què dir. No sé per on començar ni què presentar. Perquè encara no sé de què anirà tot això del blog. Així que val més que em parli a mi mateixa. Com si la cosa només anés per a mi. Com si em fes un regal a mi mateixa. I per què no, baby? Però és estrany de collons, eh! Per tu, que m'estàs llegint i que llegeixes moltes coses durant el dia, no. És estrany per mi! És fer servir la llengua amb un propòsit nou i que encara no sé de què tracta. Quan solia escriure cartes, en canvi, hi havia un destinatari clar, i existien entre ell i jo referències comunes. Ara em trobo al buit i a l'espai immens alhora. I aquesta llibertat fa vertígen. Suposo que ja m'hi aniré acostumant… Però si creieu que m'estic tornant boja, envieu-me un comentari, sisplau! Hahaha!