L'osteòpata

Hei, boogie, boogie, hei!  I ara piquem de mans! Amb el cap endintre i amb el cap enfora, amb el cap endintre i ara el fem rodar! Ballem el boogie, boogie, mitja volta ja! I ara piquem de mans! Hei! Acabo de tornar de la meva primera visita osteopàtica i així em teniu. Tots els meus porus suen esperança de millora. De moment m'he de conformar amb això perquè els efectes els notaré d'aquí a uns dies, se suposa. Ja veurem… El Joan, que així es diu l'osteòpata, m'ha dit que hi tinc moltíssimes cosetes a les cervicals i que vol estudiar què li ha passat al meu cos després de l'accident. La visita ha estat ben curiosa. Ha estat completament diferent a les dels altres metges que he anat (que déu n'hi do; m'estic adonant que sóc una pupes de les de veritat!). M'ha anat palpant com si estigués fent un escàner del meu interior (els ossets, els nervis, els músculs, els fluids, la forma de les concavitats, el grau de moviment de cada vèrtebra, etc.), m'ha fet cruixir el cap uns quants cops (estava cagada!) i m'ha posat la mà al paladar. Jo només feia que tenir molta calor i molt fred; les cames em tremolaven. Hahaha! Però, al final, la cosa més extranya és que després d'explicar-me les irregularitats que ha descobert a les meves vèrtebres, jo li he preguntat que a què li semblava que es devien i m'ha respòs que això no té importància. He flipaaaat! He de confessar que en un primer moment a la meva ment no li ha fet cap gràcia això de no pod

er escudrinyar el perquè de tot plegat! Més burra, tants anys de psicòleg no poden ser bons! Però després m'ha semblat de puta mare no haver de mirar enrera al passat, ni fer un anàlisi del que he fet els dies abans que em comencés el dolor… Total, que ja veurem si les peces del cos em tornen a lloc. Hi he de tornar d'aquí a dues setmanes, al taller mecànic.